Manuel Soler i Bahilo

(Valencia ciutat, 1967 – 2009)

Estudiant d’expedient academic excepcional, ingenier agricola de professio, ser huma de bondat i de generositat incommensurables, Manolo Soler formà una familia junt en la seua dona Silvia i la seua filla Sara, a les que entregà sa vida, amor i esforç, i compatibilisà el seu treball –al front de la seua chicoteta empresa de jardineria i produccio de plantes– en l’atencio especial que dedicava als seus empleats, jovens en alguna discapacitat.
Tot eixe amor als demes, i el que professava a la seua Terra Valenciana, els sabe compaginar en una visio critica i una gran capacitat d’analisis que li permeteren constatar cóm, dia a dia, el Poble Valencià patix una manipulacio de la seua identitat que el conduix, inexorablemente, a un estat de servitut-esclavitut respecte a la classe politica i dirigent, i a un control de la poblacio eixercit des dels mijos de comunicacio i per mig de les politiques educatives i d’ingenieria social. D’esta inquietut naixqueren proyectes valencianistes com Accio Regne de Valencia (ARV) i Empresaris Valencians Autonoms (EVA), i una breu participacio a nivell politic, encara que, decepcionat per esta classe d’estructures, tenía en ment activar un moviment politic que vinguera a superar els defectes dels actuals partits. Desgraciadament esta i unes atres iniciatives no tingue temps de vore-les realisades.