El Príncip

El Príncip, l’obra més coneguda i també més infl uent de Maquiavel –puix ha servit de manual per a grans líders i governants–, ha segut motiu d’interessants estudis, especialment sobre l’art de la política i del govern, pero també sobre la sicologia per lo que fa a les maneres d’encarar situacions i de resoldre problemes.
Considerada un clàssic, és una obra que seguix despertant passions, donat que les idees que expressa són d’absoluta actualitat. Baix esta premissa, el Rogle Constanti Llombart acometé la seua traducció a la llengua valenciana, un treball que s’ha fet en molt de recapte, buscant la màxima correcció i també la millor inteligibilitat, per a lo qual, a banda de tindre una publicació en castellà de 1924 com a base per a la seua translació, s’ha contrastat en unes atres versions, tant en esta llengua com en uns atres idiomes com ara l’italià, el portugués o l’anglés.
S’ha considerat la conveniència d’incloure un glossari en tots els personages als que aludix Maquiavel en el seu text. En açò s’ha pretés facilitar la contextualisació, la llectura i comprensió, donada l’abundància dels mateixos i la forma en que l’autor utilisa les seues circumstàncies vitals en orde a eixemplifi car o censurar les decisions que prengueren o les actuacions que protagonisaren.