El Quixot de Avellaneda

SEGON TOM de l’ingeniós cavaller Don Quixot de la Mancha, que conté sa tercera eixida i és la quinta part de les seues aventures.
El Quixot d’Avellaneda va vore la llum despuix de la publicació de la primera part de l’universalment coneguda novela de Miguel de Cervantes, i ans que este acabara d’escriure i publicara la segona part de Don Quixot de la Mancha. La portada d’eixe Quixot apòcrif, que intentava aprofitar-se de l’èxit de l’obra de Cervantes, dia aixina: “Segundo tomo del Ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha, que contiene su tercera salida: y es la quinta parte de sus aventuras. Compuesto por el Licenciado Alonso Fernández de Avellaneda, natural de la Villa de Tordesillas (…) Con Licencia, En Tarragona en casa de Felipe Roberto, año 1614”.
El Quixot d’Avellaneda escomençà a difondre’s en la Corona d’Aragó, pero ben pronte aplegaren eixemplars a Madrit, a pesar de que en aquella época els llibres autorisats en Valéncia, Catalunya o Aragó no podien vendre’s directament en Castella. L’aparició sobtada d’eixe Quixot “fals”, i la notable popularitat que guanyaria en poc de temps, motivà a Cervantes a accelerar l’escritura de la segona part de Don Quixot de la Mancha i inclús a reelaborar-la, adoptant personages i trames de l’obra d’Avellaneda.
No cal dir que el Quixot de Cervantes s’ha traduït a multitut de llengües del món; entre elles, a la nostra. Pero del Quixot d’Avellaneda hi ha poques edicions, i cap en llengua valenciana. 403 anys més tart de la primera edició en el seu idioma castellà originari, Antoni Ruiz Negre ha realisat en mestria la traducció completa del Quixot d’Avellaneda, per a que els valencians del sigle XXI pugam conéixer-lo, llegir-lo i gojar-lo en el nostre idioma. Més allà de la curiositat de la seua concepció, és una comèdia deliciosa que, encara hui, conserva tota la seua frescor inicial.