El Sant Caliç de la Catedral de Valéncia

L’autor estudia el Sant Càliç de la Catedral de Valéncia des de tres plans: l’entorn artístic, l’arqueologia de la peça i la cadena històrica de la seua transmissió. Descriu el càliç com un conjunt: la copa superior, tallada en àgata, la tipologia i datació de la qual (entre época helenística tardana i el sigle I) la fan compatible en una copa de benedicció usada en la pasqua judeua; la tassa recipient inferior, afegida més tart per a formar un soport; i el relicari migeval en anses i nuc. A partir de detalls evangèlics –el criat en un cànter, la sala alta i amoblada– se perfi la un cenàcul que perteneixeria a una família acomodada de Jerusalem, tal volta la de sant Marc. La tradició vincula l’objecte en sant Llorenç, el seu enviament a Osca i la seua custòdia en refugis i monasteris aragonesos (Yebra, Siresa, Sant Joan de la Penya…), fi ns al seu trasllat a la cort d’Aragó i més tart a la de Valéncia, a on quedà documentat, i a on la relíquia ha segut venerada des de llavors. També contrasta els relats migevals del Grial en documents de l’época per a separar mit i evidència.