¿Té futur la normativa de l’idioma valencià?

Parlar del futur de la normativa de l’idioma valencià és tant com parlar del futur de la pròpia llengua. De la conservació de les característiques que la singularisen respecte dels idiomes veïns. De la potenciació del seu us com a instrument de comunicació oral i escrita. De la seua consideració i visibilitat com a subjecte idiomàtic diferenciat: a efectes llingüístics, pero també llegals i normatius. De la seua pervivència, en definitiva, com a marca màxima i privativa de la nostra identitat com a poble.
Partint de controvèrsies llingüístiques pròximes a la nostra, l’autor emmarca el doble conflicte llingüístic valencià en una fenomenologia més freqüent de lo que pareix. Una fenomenologia que es fonamenta en l’íntima relació entre llengua, normativisació, prestigi social, interessos polítics-econòmics i identitat de grup. I apunta diversos escenaris per al futur de la normativa i de la pròpia llengua valenciana, en la convicció de que la seua viabilitat passa per la reclamació efectiva i pragmàtica dels drets internacionalment reconeguts a tota comunitat llingüística oprimida, com continua sent la nostra.